L'home ha inventat instruments que el perllonguen. Sota el mar amb submarins, en el buit còsmic amb càpsules. Les "màquines auxiliars del pensament" li permeten, avui, emprendre reptes que seria incapaç d'afrontar només el seu cervell.

Cal que ens entenguem sobre aquestes màquines que es denominen "pensants". Si l'home és una màquina encara desconeguda en part, aquesta no pot ser superada sinó per ella mateixa. Volem creure en màquines que ajudin a l'home. Volem creure que l'home, en la seva evolució psíquica, no passarà el relleu a monstres de grafè. Un cervell humà no només està compost de matèria i energia, sinó també de temps. És el producte de tres mil milions d'anys de vida. Sigui de metall o de vidre, el cervell que nosaltres fabricarem tindrà aquest mal. Li faltarà el temps desplegat i assumit de la creació. Som massa joves. En altres mons infinitament més vells, potser les màquines han reemplaçat ja als éssers.

Però tornem ara i aquí. Existeixen màquines amb paciència mental infinita, i que permeten noves realitzacions al pensament humà. I, més enllà d'aquestes primeres màquines, podem concebre aparells que multiplicaran la intel·ligència humana, com la pala mecànica multiplica la força del braç.

JAQUES BERGIER